dijous, 20 de maig de 2010

Perú. Arequipa: ciutat amb permís dels volcans

Bienvenidos y bien hallados!!. Bé, aquí ens teniu, desprès del que suposa per l'esperit trepitjar el Machu Pichu, ara ens trobem coneixent la segona ciutat més gran de país: Arequipa ens rep, amb els seus 1.7 milions de peruans a 2.325 m sobre el mar!. Aquesta és una ciutat que Cervantes la va anomenar "la ciutat de la eterna primavera", pel seu càlid clima, i el seu cas històric blanc i molt colonial. Però si per una cosa es caracteritza Arequipa, és pel fet de trobar-se "rodejada" d'uns impresionants volcans, inactius, segons els experts locals, i amb possibles futures activitats, segons els estrangers. En tot cas, i com veieu a la foto, el volcà Misti (5.825m) recorda que es troba present a la vida dels locals. És impactant, eh!


El segón volcà que vigila la ciutat és el Chachani (6.075m), que des de la plaça d'armes de la ciutat (totes es diuen plaça d'armes, nom posat pels espanyols) fa acte de presència. Les esglèsies sempre, sempre es troben al cor de les ciutats, i en qualsevol racó de sudamèrica, et trobes unes campanes i un capellà pregonant la paraula de Deu. Ai, Jesus!!.

I el tercer volcà és l'anomenat Pichu Pichu (5.664m), de tots ells. el menys espectacular de veure. Arequipa, a diferència de moltes ciutats peruanes, té una industria molt forta d'acer i d'altres, i això la fa ser considerada ciutat pròspera per treballar i guanyar-se el pa. Nosaltres però, hem disfrutat del seu bon sol per conèixer millor els seus carrers i racons.

Quan hi ha flors ben plantades, sempre hi ha el perill de que creixin alguns "capullines", i amb el clima que té Arequipa, és molt normal.

I ara unes curiositats de la ciutat però que es poden extrapol·lar a qualsevol racó del país: la primera és la figura de la persona que, telèfon mòbil en ma, va pregonant allò de: "llamadas", i la gent s'acosta, l'hi passa el número, parla i paga. Ara bé, darrera d'aquestes persones, es troben les grans companyies telefòniques enganxant clients. A tope Movistar, eh!.

Un altre curiositat, és la manera que tenen aquí d'estructurar les botigues pel carrer, és a dir, en lloc de posar una perruqueria a un carrer, i la següent a 2 o 3 carrers de distància, com fem a casa, doncs aquí posen totes les perriqueries al mateix carrer, i t'ofereixen gairebé totes el mateix. Millor? Pitjor?. Si més no, pràctic. I us deixem més exemples perquè veieu que la cosa és tal qual....

......i les farmàcies, a part de seguir el mateix patrò, al Perú són considerades botigues normas, com un forn de pa, però que venen medicaments. En n'hi ha milers, no com allà que són tantes depenent del nombre d'habitants. Tonteries!. I més exemples....


Ja veieu que no importa si són botigues d'artesania, o petits supers, o on venen vidres, tots els negocis els procuren ajuntar. Bé, coses d'aquí, no?.

De vegades, quan mires aquestes llums, l'arquitectura, el nom de plaça d'armes, et transportes a ciutats del nostre colonitzador país, com per exemple Salamanca. No us imagineu com es pot semblar una ciutat a l'altre, amb milers de kilòmetres de distància. Bé, en tot cas, ja es fa de nit, i toca anar pensant on sopar i amb qui.....

.....i com en Xavi i la Tània es troben per la ciutat, doncs quina millor companyia que la seva (a més, així es pot celebrar la lliga amb algú de la terra, no?). Ells, ara van acompanyats per les tietes de la Tània, Carmen i Carmen, que passen uns dies pel Perú. Ara però, toca separar-se i amb una mica de sort, ens tornarem a trobar pel camí. Per cert, la viatgera, com veieu, sembla un pirata. No ha estat res, nomès prevenció: una petitíssima ferideta a l'ull que feia la punyeta, una visita al oftalmòleg, i un dia l'ull tapadet. Llestos. I ara, toca agafar el "barco pirata" i anar cap el Valle del Colca, on ens esperen paissatges brutals i el canó més profund del món (aixó diuen per aquí). Serà veritat?. Voleu descobrir-ho amb nosaltres?.

5 comentaris:

  1. hola parella:
    veig que com sempre esteu enmig de les montanyes lo del machu pichu es molt conegut no ven sortit casi mai de casa lo he sentit nomenar moltes vegades pero al menys hara he vist fotos fetes per familia que estan alla
    lo de desplçarse per el cable aquell com quan fant el fira infant crec que aqui no tindria molt d'exit com a mitja de tranport public
    veien les fotos de la ciutat de arequipa i pensant amb el volca de finlandia crec que es si aqui es posant a treura fum els tres es quedan a les fosques per molt de temps
    lo de las ciutats amb nom de plaça d'armes es normal ja que aqui tambe es deia fa molts anys
    veig que sempre ho trobeu nos amics o dels antics sempre esteu molt ben acompañats
    lo dels carrers ajuntant el oficis o treballs tambe es feia aqui fa molts anys per aixo i han carrers a barcelona que tenen noms de oficis
    les fotos totes son molt interesants com sempre
    amb despedeixo de vosaltres sença mes que dir bueno aqui com sempre anar fent-malament clar per part meva-cuideu-vos y fints aviat, encare quedan suposo alguns comentaris per fer
    adeuuuuu

    ResponElimina
  2. els pares i la susii22 de maig de 2010 a les 18:13

    holaaa carinyets, ja veiem que ho passeu mooolt be, el machu pichu es molt guapo, ja haviem vist fotos o per la tv, pero vist aixi en el vostre blog es mes xulo. com esta la Encarna de l'ull?, suposem que ja be, ja que veu posar que nomes el portava tapat un dia. Que curios el tema de les botigues juntes al mateix carrer, aixi va millor per anar de compres. i els volcans millor que estiguin dormint, i no feu molt soroll per si de cas es desperten. Per aki tot molt be. Vaig una setmaneta a Roma, la ultima d'agost, ja hem reservat l'hotel i l'avio, per internet, tinc moltes ganes d'anar-hi, jejeje. bueno, com diu el papa, sense més que dir-vos, una abraçada i moooolts petons per tots dos, es despedeixen els pares i la susi. que us estimem mooolt. fins la propera..

    ResponElimina
  3. hola guapos, kina pasada d fotos, el machu pichu es brutal, esperem q la encar ja estigui millor d l'ull, ja veiem q esteu mol ven acompanyats, millor, kom diu la susi i els tiets, no feu gaire chibarri, no sigui q els volcans es despertin, bueno, per aki tot b, aket cap d semana em nat d camping a blanes, am la gloria, l'andreu i la seva filla laura, ens u em pasat d conya, les nenes an disfrutat mol, ja nirem tots plegats kuan torneu, bueno, vaig a mirar lo d correos q mas dit tito, per poder enviar la camara, vas dir a lima, oi??, pos res, despres parlem, mol petons d tota la famili, dew dew

    ResponElimina
  4. Macos!

    Espero que no sigui la nostra última foto junts en aquest somni que estem vivint i que aviadet haurem de mirar en perspectiva des de caseta, això sí, ben feliços!! :))

    Sou genials....

    Tania-Xavi

    ResponElimina
  5. hola Encarna
    hola Xavi
    ja li expliqueu a la Ariadna les aventures vostres per aquest mons de Deu
    teniu tema fin que sigui gran

    el tiet Josep

    ResponElimina