dimarts, 20 d’abril del 2010

Bolivia. Uyuni: us imagineu tanta sal junta!

Aqui ens teniu: a punt de deixar Argentina per entrar a Bolivia, país que té amagades moltes sorpreses agradables. A la imatge, encara en terres gauchas, i al fons, la frontera i el poble de Villazón, primer poble bolivià que ens trobarem al nostre camí. Aquest poble és molt visitat pels argentins degut a la quantitat de coses que es venen, a un preu més baix que a Argentina. Això ja et recorda que Bolivia és una altre història. Quines ganes!!!.

Des de Villazón hem enganxat un tren que ens ha dut a Uyuni. Quin gran viatge amb tren!! quins paissatges!!.... i que hi ha a Uyuni, doncs sal, mooooolta sal. En uns moments h podreu comprobar. Abans però, una imatge d'un poble qualsevol a qualsevol part del país; el títol: el passeig del porc camí del foc.

A prop del poble d'Uyuni, et trobes un cementiri de trens antics, que junt amb l'entorn que els envolta, l'hi dóna un aire atemporal, on el temps es va aturar junt amb les xemeneies de les màquines. Les fórmules matemàtiques són la resposta a tot.

Ara sí: benvinguts al salar d'Uyuni, el més gran del món, però quan diem gran, vol dir 12.000 km2, en una alçada de 3.700 m. sobre el mar. És d'aquells llocs que costa d'entendre, que costa de assimilar. I perquè tingueu una idea de les dimensions, el puntet negre de la foto és un 4x4.

Dins del salar et trobes moltíssimes illes, algunes d'elles es poden visitar, i la que teniu davant es diu Isla del pescado, per la forma que té (si la mires des del cel), i dins d'ella hi ha milers de cactus enormes que observen el salar, des de fa cents d'anys. Com veieu, la única manera de visitar el salar és en 4x4, i nosaltres ho hem fet, en campanyia d'uns argentins molt enrotllats. Més tard farem les presentacions.

S'estima que el salar conté al voltant de 10 mil milions de tones de sal, de les quals s'extreuen unes 25.000 tones anuals per vendre. A més, al salar també hi ha unes 140 milions de tones de liti, un mineral car i molt important en la societat de la tecnologia en la que vivim. degut a la seva perspectiva, les distàncies semblen menors, però des d'on ens trobem fins al volcà del fons (més tard en parlarem), hi ha uns 50 km.

La Isla del pescador. Ja heu vist una imatge de lluny de l'illa, i des de la seva falda, es pot contemplar el salar en la seva màxima esplendor. Veieu que l'horitzó és salat, que no hi ha fi!!


Sí, el lloc té energies màgiques, i com a mostra, podeu veure com aquí és possible bufar una miqueta i moure a una persona que es troba a la palma de la teva ma, o fer figuretes d'equilibriste aguantant-se només amb una ampolla d'aigua mig plena. La magia d'Uyuni!.

I deixant de banda les figuretes màgiques, parlem d'un tema molt més dur, com és el treball al salar: un home i una pala, i milions de tones de sal. COm ho fan? doncs molt senzill: primer piquen la sal, desprès amb la pala en fan muntanyes, i finalment, la muntanya feta permetrà que l'aigua vagi caient i es quedi la sal seca. La sal és un producte que es ven a un preu molt i molt baix, i això es tradueix en uns salaris molt i molt precaris, contrastant amb l'esfroç que significa treballar aquí. Les persones que ho fa estan totalment tapades amb roba, degut a que el sol, aquí, és durissim. Són d'aquests moments que et sents com un estúpid quan et passejas amb la càmera a la ma. Enteneu, oi?.

A sota, sota els nostres peus, hi ha (segons el punt) unes 11 capes de producte, amb diferents tamanys, podent ser de 2 a 10 metres. Capes de 10 metres!!!. Quantes amanides, no?. I quina imatge de silenci, tranquil·litat, calma...

Aqui teniu part del equipo A que ens ha acompanyat pel Salar: Boris i Lauta al damunt del cotxe, i Vere a la finestre (tots ells argentins). Ha estat molt divertit compartir amb ells el salar. Més tard farem les presentacions com deu mana.

Veieu les taques a la mar blanca? són les ombres dels nuvols, i veieu com és de gran el lloc?, doncs quan hi ets, encara ho és més. Al salar també hi ha volcans, alguns actius, altres inactius. Nosaltres hem visitat un ja inactiu. Més tard veureu el lloc.

I si us diem que el lloc, fa 40.000 anys era un gran llac? i que tot el salar, un cop a l'any queda inundat per aigua? i que gràcies a aquestes inundacions, la sal es regenera?. Doncs sí, tot és cert. Ah!, preparats per un aposta de sol al salar de Uyuni?.

Bualà!! Us la volem regalar, perquè us estimem, i perquè segur que, amb una miqueta d'imaginació, deixes allò que estas fent i, et pots transportar aquí i gaudir-la amb nosaltres. Moments màgics. Per cert, les formes del terra, de la sal, és degut a l'aigua i al vent.

Cap al volcà Tunupa que anem. La caminata és una mica dura, però val molt la pena, sobretot quan tens davant aquest impresionant volcà, i a l'esquena et queda el salar més gran del món. Que més, no?.

Sembla que treu fum, eh!. En realitata fa moooolts anys que no escup res, però tot i així, el lloc té un punt molt especial, sobretot pel silenci que regna i pels colors del cràter.

Enteneu ara perquè val tant la pena? Literalment un mar de sal, i les ombres dels nuvols movent-se d'un punt a l'altre. Al fons, la Isla del pescador, i perquè entengueu les dimensions: 60 km. ens separa.

A la vall del tunupa, et trobes moltes vicuñas, que és d'on a sortit la llama (la llama és domèstica, els antepassats la van domesticar. Com el llop i el gos). Quan arribes i t'asseus a una roca a mirar com pasten, el silenci del lloc t'acompanya i t'entren ganes de montar-te una caseta amb troncs i viure uns anys aquí. Però en una hora, passa.

I les presentacions del equipo A: Macu i Vere de Córdoba (Argentina que no Andalusia), i Boris i Lauta de Buenos Aires. Quin gran equip i com ens hem divertit, i tot va començar al tren de Villazón a Uyuni, un mate i llestos. Quants amics ens enduem a la butxaca!!. Molt impresionant Uyuni, oi?, doncs ara hem decidit anar a Potosí, a comprobar com van deixar la zona els espanyols desprès de conèixer que allà existia la més gran mina de plata del món. Segur que serà molt i molt interessant. Agafeu la llum per la mina i ens acompanyeu?.

2 comentaris:

  1. dons clar q us acompanyem a la mina d plata i on calgui, hola nois, kina pasada d fotos, mol i mol impresionants la gran quantitat d sal q eu trepitjat, mol pero q mol guapas totes les fotos, penso q am tanta sal, les ganes d veure aigua seria mol sobin, no?? jajajaj, bueno nois, per aki tot b, nem treballan i cuidan d les cucas jajaja, us envien un pato mol fort, mol aviat ens tornarem a veure i els petons i les abraçades seran en persona, continueu disfrutan mol, fins aviat mols petons i abraçaces d tota la familia, dew dew

    ResponElimina
  2. hola parella
    veig que continueu amb la aventura de la sal es curios que pugin existir aquests mars fets de sal encare que la feina dels que treballan amb aixo dieu que es penosa
    tambe es veu que la facilitat que teniu de fer grans amics sempre es aixi donç dieu que ja neu fet mes
    a mi lo que me a cridat la atencio es lo del museo dels trens donç tot el tema del carril es molt del meu agrat
    he vist un parell de vegades el de vilanova i la geltru es bastan bonic y curios
    tot lo de les montanyes tambe agrada molt
    per aqui tot igual he anat varis cops a portar la mireia a musica i despres a veure botigues "ja comença com moltes noies a botiguejar" es una paraula meva
    continuo tambe acompanyant a l'amic romeu emb els seu viatges per veure la seva germana
    va millorant
    esperant la vostra tornada a casa es despedeix el vostre oncle, bulgarment tiet
    cuideuvos molt i disfruteu ancare mes ja que aixo se acaba
    adeuuuu

    ResponElimina