dijous, 11 de març del 2010

Argentina. Mendoza: terra de vins i bona gent

Us saludem des de Mendoza, terra de vins per excel·lencia d'Argentina. En un primer moment, teniem pensat anar pujant per Xile des del sud d'Argentina, fins arribar a Santiago, però evidentment no ho hem fet (ni ho farem), així que ara ens trobem en d'aquesta ciutat acollidora, coneguda pels seus vins, i per la seva festa de la verema, un cop a l'any, just per les dates que nosaltres hi hem estat. Ole!. La ciutat es troba rodejada de milers de vinyers i bodegues, i com veieu, una d'elles (una de les més importants), és família, però no reparteix beneficis...

Moltes de les bodegues, encara utilitzen les tradicionals botes de roure francès, que donen un gust diferent al vi.

Però la ciutat no és nomès coneguda pels seus vins, ja que també es troba a prop de l'Aconcagua, sostre de llatinoamèrica, 6.982 m. Nosaltres hem fet cim........bé, potser no cim....hem arribat a prop.....d'acord, hem passejat per la vora, però tot i així, que espectacular que és!! i no ens oblidem que ens trobem a 3.300 m sobre el nivell del mar, i us assegurem, que si notes la falta d'aire. La llaguna que veieu ,té el nom de "la laguna espejo". Ens preguntem per què.

Com més t'apropes, més petit et sent i més gran és l'entorn. El silenci és gairebé total, trecncat pel riu que baixa directe de glaciar; no et trobes ningú pel camí, i no pots deixar de mirar endavant i pensar que vols fer cim. Bé, per a qui l'interessi, per fer cim (el més "senzill"), cal aclimatació i estar en forma, bona roba (-15 graus), i tot amb un total d'uns 15 o 20 dies, pagant es clar, una quantitat important.

Al baixar de la vall de l'Aconcagua cap a la parada del bus, vem tenir la feliç idea de fer-ho per una via abandonada: guau!!. Com veieu els paisatges són brutals.

Passant per túnels del 1928, on i corria un tren que duia materia d'es de Xile a Argentina. Realment va ser una sorpresa aquest paratge, perquè et dóna una visió molt diferent del lloc.

No puc més!! no puc resistir tanta felicitat!...però, si no passa tren per aquí.....no importa!, tinc fe, tinc molta fe!!.

Abans d'arribar al bus, vem passar pel "puente del inca", únic al món, i fins fa poc, el punt termal més important del país (ara ja tancat, com veieu en la construcció abandonada). El pont es va formar per l'efecte de les aigües minerals, junt amb els sediments que duia; això l'hi dóna els colors que veieu. Per sota del pont, passa el riu amb una força brutal.


Festa de la verema!. Elecció de la reina de la verema!...carroses amb les 18 candidates, cadascuna pròpia d'un departament, és a dir, d'un municipi de la província. CURIOSITAT: mentre van desfilant les carrosses, van llençant a la gent coses. A les nostres carrosses, hi donem caramels, etc....bé, aquí hi donen, llençats amb la ma, pomes, melons, vi (ampolles de vidre....no, aquestes les donen en ma), i carn!, és a dir, a dalt de la carrossa hi ha homes amb el xai acabat de fer, en fan talls i au! cap al públic. Genial no?. Com veieu, també passes comparses i associacions diferents de la ciutat. Per cert, va guanyar la representant de Santa Rosa, com si diguessim Esparreguera.

Un cop vist aquest paratge de vins, et ve al cap com tens d'aprop tu, a casa teva, llocs únics un es fa potser, un dels millors vins del món, però que encara no coneixem. Potser hem de donar més valor a allò que tens a casa, oi!. Home, nosaltre ho fem, però si és cert que queda pendent una visita a terres de vins catalanes. En tot cas, Mendoza ha resultat sorprenentment acollidora.


I ho ha estat en gran part, per la gent que hem conegut, sobretot per Patri, Dani (catalans. Esquerra i dreta de la segona foto), i per Mauro i Ariel (República separatista de Haedo (je). Els deos que queden). Per resumir: gent genial, amb els quals hem passat moments delirantment inoblidables i moments inoblidablement instructius, pel que fa al passat d'aquest país, que, si d'una cosa poden presumir en aquest país, és de conèixer molt bé el seu passat polític (el seu futur no tant). A la primera foto, una feijoua brasilera feta pel Pedro, noi de Bahia, amb la que ens vem posar fins al gorro. Nois, un plaer i esperem que els nostres camins es tornin a creuar. Salut!. Senyors, ara marxem a la lluna, veniu?.

5 comentaris:

  1. hola macos, kins paisatges mes guapos, i vinga ese vinito jajaja, us veiem mol b, seguiu aixi, nosaltres x aki tot b, na curran i pagan factures, ajjaja, bueno nois, habiam si podem fer una cam aviat, ja fa temps q no fem una, pos res, vaig a despertar a les nenes per portarles a cole, un pato mol fort d tota la familia, ens veiem aviat, dew dew

    ResponElimina
  2. hola parella ja veig que com sempre trobeu paisatgesmolt xulos, no sabia que aqui tambe i agesin tantes vinyes de reim, i com es llogic un montatge tent bo del vi com a catalunya.
    lo dels amic ja es desempre suposo que al estar llun deu fer mes gracis fer amistats
    per aqui casi com sempre, no se si podeu seguir alguna cosa de noticias de catalunya, el dilluns 8 va fer una nevada de les que feia anuys que no es vein a martorell molt maco pero amb poques consecuencies dolentes, barcelona i girona van quedar colapsades a girona quedan encare moltes cases sença llum i aigua, cap a la frontera de frança tot colapsat i moltes carreteres del interior tambe, avui 12 en alguns indrets de les montanyes que es veuen desde casa encara i es veuen miquetes de neu
    dit tot aixo i seça mes que dir es despedeix el tiet fins la propera cuidarvos molt i fins aviat

    ResponElimina
  3. holaaa guapos, ja veiem que ho passeu molt bé, amb el vinito, els colegues, etc.. Encar como te agarras a la botella, eh?? jejeje. nosaltres tb hem provat la feijoua a k la nabia, i ens va agradar molt. bueno, com sempre les fotos dels paisatges son genials, ens agraden molt. per aki tot igual, es a dir, anant fent, que no es poc, encara fa una miqueta de fred, per la nevada que va haver-hi, pero akesta setmana suposem que canviara una miketa el temps i vindra el solet. el dimecres dia 18 anem a dinar amb els pares de la encar, al japones del caprabo d'abrera, igual que l'altra vegada, que ens va agradar molt, es buffet lliure i wok. bueno, res mes a dir per ara, us estimem molt, cuideu-vos, petonets i abraçades..

    ResponElimina
  4. Hola nois, ens alegrem que hagueu esquivat la moguda de Xile i continueu disfrutant del viatge.
    Imagino que esteu al dia de la derrera nevada.He posat una foto al meu perfil del pou del jardí perqué no ha estat gens malament.
    Records de tots els de Vallirana toi i que jo, intentant emular-vos, escric des d'Algeria (per treball, que quedi clar...).
    He
    Petons, abraçades i fins la propera.

    ResponElimina
  5. Hola Xavi,Anita!!! Ya estamos en Buenos Aires, 1.40hs de viaje y casi compuestas del apunamiento! Que viaje increíble hemos pasado junto a ustedes!! Son 2 encantos de personas. Ojalá nos volvamos a reecontrar por vuestros pagos! jaja. Les deseo lo mejor en esta última etapa de vuestro viaje. Los vamos a extrañar muuuucho!!
    Si no borraron mi carpetita, les agradecería la guarden porque no se grabaron las fotos!:S
    Les mando un beso gigante de parte de los Angeles de Charly :)Agus.

    ResponElimina