Salut a tothom!, deixem a l'esquerre Argentina i ens endinsem a Xile, en concret al parc nacional Torres del Paine, on hem passat uns dies moolt bons fent un trek de 100 km (diosssss!!!) per aquestes terres úniques, amb la motxilla, la tenda de campanya, sacs, menjar (sopetes) i el fogonet, i junt amb en Carles (l'amic mallorquí que ve amb nosaltres (o nosaltres amb ell) des de Ushuaia), ens hem llençat a caminar i caminar i caminar..... Com veieu a la foto, el lloc promet, i molt.
El primer dia (dels 5 que hem fet), vem caminar des d'on et deixa el bus fins al campament, vem aixecar la tenda, i vem anar directes a les torres del paine, aprofitant el dia clar i sense núvols que feia. Com sempre passa, les imatges no fan justícia, però el lloc és espectacular i, com és dur d'arribar-hi, quan hi ets, encara t'hi sents millor. El nom del Parc ve d'aquestes enormes formacions rocoses (torres), i paine és blau amb l'idioma tehuelche, primers pobladors d'aquestes terres; més tard, va arribar l'home blanc amb la bandera colonitzadora. Per cert, el primer dia 27 km de muntanya. Ole!!.
Els paisatges t'atrapen, el clima ens acompanya, la companyia és grata i tenim tot el temps del món per recórrer aquestes muntanyes, que més podem demanar!!, bé, que no s'acabi el gas del fogonet.
Els treks són, alguns d'ells, durs, ja que portem tot a l'esquena (en aquest, he hem deixat al campament), fa molt de vent, i et trobes algunes pendents importants, però val molt la pena. Ja veieu que un busca el final però no el troba, je!.
Els cuernos són aquelles formacions que veieu a mà esquerre. Nosaltres, en un dels treks, ens hem apropat molt, i ens ha nevat. Heu de saber que aquest és un parc nacional conegut pels cambis climàtics que es donen en un dia, és a dir, tens molt de fred al matí, caloreta al migdia, plou a la tarda (amb molt de vent), i si et mous una miqueta per la muntanya. et neva. A tope!.
El glaciar Grey es troba a uns 12 km de l'últim campament del trek, i és impressionant veure tant de gel junt (imagineu el gran perito moreno?). Si us fixeu en la primera imatge, el glaciar sembla que no tingui fi. Bé, en 4 dies hem fet uns 82 km, i ara només queda fer el camí de tornada des de l'altre punta del parc, i haurem fet una W en el mapa, per aquest motiu a aquest trek se'l coneix com el de la W. Original el nom no és, no?.
6 del matí amb la motxilla a l'esquena, disposats a tornar a la comoditat del llit i el gust d'un bon plat de carn. Al fons deixem la silueta del parc, atravessat de punt a punt (d'est a oest). Queden uns 17 km, 5 h, per arribar a destí.
Una imatge molt gaucha (els "vaquers" argentins), són ells amb els seus cavalls pel mig dels camps, creuant rius, atravessant valls, amb el seu termo d'aigua calenta llesta per la preparació del mate.
Us presentem el nostre allotjament durant aquests dies; aquí, hi hem dormit els tres, hem cuinat sota la pluja, ens hem tapat del fred de la nit i hem jugat al baggamon (gairebé sempre ha guanyat el boludo d'en Carles).
....I enfilem el camí de tornada per una vall espectacular, i un fons de postal. Han sigut 5 dies per aquestes terres de tehuelches, on hem pogut gaudir d'entorns brutals i on hem respirat la tranquil·litat que dóna la muntanya. 100 km, senyors!, 100 km de sensacions i, sense que soni a hippy argentí, 100 km de buena onda. Com diuen els Beatles: here comes the sun, el temps ens ha acompanyat durant tot el trek , i ja és tenir sort. Deixem Xile per tornar a Argentina, on visitarem intensament el parc nacional de los Glaciares, i on ens esperen Perito Moreno, Fitz Roy i molt més. Veniu, no?.
Salut a tothom!, deixem a l'esquerre Argentina i ens endinsem a Xile, en concret al parc nacional Torres del Paine, on hem passat uns dies moolt bons fent un trek de 100 km (diosssss!!!) per aquestes terres úniques, amb la motxilla, la tenda de campanya, sacs, menjar (sopetes) i el fogonet, i junt amb en Carles (l'amic mallorquí que ve amb nosaltres (o nosaltres amb ell) des de Ushuaia), ens hem llençat a caminar i caminar i caminar..... Com veieu a la foto, el lloc promet, i molt.
El primer dia (dels 5 que hem fet), vem caminar des d'on et deixa el bus fins al campament, vem aixecar la tenda, i vem anar directes a les torres del paine, aprofitant el dia clar i sense núvols que feia. Com sempre passa, les imatges no fan justícia, però el lloc és espectacular i, com és dur d'arribar-hi, quan hi ets, encara t'hi sents millor. El nom del Parc ve d'aquestes enormes formacions rocoses (torres), i paine és blau amb l'idioma tehuelche, primers pobladors d'aquestes terres; més tard, va arribar l'home blanc amb la bandera colonitzadora. Per cert, el primer dia 27 km de muntanya. Ole!!.
Els paisatges t'atrapen, el clima ens acompanya, la companyia és grata i tenim tot el temps del món per recórrer aquestes muntanyes, que més podem demanar!!, bé, que no s'acabi el gas del fogonet.
Els treks són, alguns d'ells, durs, ja que portem tot a l'esquena (en aquest, he hem deixat al campament), fa molt de vent, i et trobes algunes pendents importants, però val molt la pena. Ja veieu que un busca el final però no el troba, je!.
Els cuernos són aquelles formacions que veieu a mà esquerre. Nosaltres, en un dels treks, ens hem apropat molt, i ens ha nevat. Heu de saber que aquest és un parc nacional conegut pels cambis climàtics que es donen en un dia, és a dir, tens molt de fred al matí, caloreta al migdia, plou a la tarda (amb molt de vent), i si et mous una miqueta per la muntanya. et neva. A tope!.
El glaciar Grey es troba a uns 12 km de l'últim campament del trek, i és impressionant veure tant de gel junt (imagineu el gran perito moreno?). Si us fixeu en la primera imatge, el glaciar sembla que no tingui fi. Bé, en 4 dies hem fet uns 82 km, i ara només queda fer el camí de tornada des de l'altre punta del parc, i haurem fet una W en el mapa, per aquest motiu a aquest trek se'l coneix com el de la W. Original el nom no és, no?.
6 del matí amb la motxilla a l'esquena, disposats a tornar a la comoditat del llit i el gust d'un bon plat de carn. Al fons deixem la silueta del parc, atravessat de punt a punt (d'est a oest). Queden uns 17 km, 5 h, per arribar a destí.
Una imatge molt gaucha (els "vaquers" argentins), són ells amb els seus cavalls pel mig dels camps, creuant rius, atravessant valls, amb el seu termo d'aigua calenta llesta per la preparació del mate.
Us presentem el nostre allotjament durant aquests dies; aquí, hi hem dormit els tres, hem cuinat sota la pluja, ens hem tapat del fred de la nit i hem jugat al baggamon (gairebé sempre ha guanyat el boludo d'en Carles).
....I enfilem el camí de tornada per una vall espectacular, i un fons de postal. Han sigut 5 dies per aquestes terres de tehuelches, on hem pogut gaudir d'entorns brutals i on hem respirat la tranquil·litat que dóna la muntanya. 100 km, senyors!, 100 km de sensacions i, sense que soni a hippy argentí, 100 km de buena onda. Com diuen els Beatles: here comes the sun, el temps ens ha acompanyat durant tot el trek , i ja és tenir sort. Deixem Xile per tornar a Argentina, on visitarem intensament el parc nacional de los Glaciares, i on ens esperen Perito Moreno, Fitz Roy i molt més. Veniu, no?.
and i say it's all right... Sun, sun, sun, here it comes... hermosisimo lugar!!! espero verlos pronto. marina y cristian
ResponEliminahola parella veig que esteu fent patites caminades de 100 Km per veure aquets paratges tan fabulosos, aixo dels glaciarts es tan xulo com diun, per aqui ni algun que ez vigi com va perden masa gelada com sebeu el cami que teniu que seguir ja que en les fotos mai es veu cap indicador, lo de la tenda y el fogonet es curios per que fent tans quilometres sempre teniu que anar amb el gas a la motxila
ResponEliminaara els paisatges es veu que sont de conya, si en les fotos ja es molt bonic al natural sera de coña
enmig de tanta neu y fred es deu pensar bastant amb la comoditat de la casa calenteta
donç per aqui tot igual jo malament com sempre pero en tendencia a empixorar, pero ja sa sabes la edat y el meu humor macabra
be es despedeix el tiet desijan que tot vaixi be com fins ara y fins aviat adeu
holaaa macos, quina passada de fotos, els paisatges son molt xulos, i frescos, s'us veu molt bé, sembla que estigueu una mica mes plenets,sera pel xurrasco argentí? vaja caminatas que us foteu, podria venir el papa un dia amb vosatltres, jajjaa, nosatres ens cansem nomes de pensar-hi, uff. el pare s'ha fet una analitica i esta molt be de tot, o sigui que dema us l'enviem perque acavi el viatge amb vosaltres, i si vol que es quedi per alla, jajjajaja. per aki tot molt be, com sempre, jo vaig treballant i sortint una miqueta i els pares molt be, ara estem a casa la nabia, us envia petons. bueno, aneu dema al aeroport a rebre al pare, que manda huevos el menda.... jajjajaja bueno xiquitines, un petonas i moltes abraçades, us estimem molt, i ja keda poquet per la tornada. fins aviat, adeeeuuuuu.
ResponEliminahola tiets soc en marc ara segur que no es el dia del teu sant tieta pero aqui si axí que moltes felicitats!!!! espero que tot vagi molt be, nosaltres dema acabem el segon trimestre i comencem el tercer despres, de setmana santa( les notes an anat força bé jo només e suspes una matematiques pero perque la profesora no es molt bona i l'oriol dues matematiques com jo perque tenim la mateixa professora i també fisica i quimica "que no es el seu fort") al taekwondo em posaran el marró demà i a la laieta l'aerobic genial doncs crec que aixó es tot espero que us ho passeu genial i que no us aburriu pas apa.
ResponEliminaUs trobem a faltar i volem que torneu d'hora " us estima molt MARC!"