Ja hem deixat a l'esquena Buenos Aires, o com du la cançò, la ciudad de la furia, i ens hem dirigit cap a Península Valdés (baixant cap al est), per conèixer una mica aquest racó de món on les balenes australs venen a reproduir-se i preparar les seves cries per la vida a alta mar. Bé, el cert és que ara no és època de balenes, però a la zona pot trobar moltes altres coses, i de fet, nosaltres hem trobat a Península valdés veritables sorpreses. Ara ho expliquem. Primer però, presentació de la primera parada: Puerto Madryn, ciutat típicament turística i centre neuràlgic per entrar a la península. És una ciutat agradable i té platges plenes de argentins fent el que nosaltres ja fa temps que no fem (si més no com abans), i és passar tot el dia a la platja amb tota la família: taules, cadires, neveres, àvies, etc. Com hem dit, agradable. Com veieu la gent balla a posar-se el sol (era un concurs de ball d'un programa de ràdio).
Des de Puerto Madryn, hem fet una visita a la reserva de Punta Tombo (que es troba a uns 250 Km), la pingüinera magallànica continental més gran de tota sudamèrica, i la veritat és que ens ha flipat: no us imagineu quina sensacions es tenen quan veus 150.000 parelles d'aquests animalets caminant de la manera que ho fan, mentre les seves cries canvien la el plumatge. Una història!
Quan viatgesz fas amics, això ja ho sabem, i aquí un exemple: el pingüí ens va demanar si podia venir amb nosaltres, però un tercer és complicat quan vas en parella, no?.
Us presentem al guanaco, mamífer similar a la llama que tots coneixem, però amb diferències sutils de tamany i altres aspectes. Argentina té un 90% de la població mundial d'aquest animal tant curiòs. Aquests exemplars comparteixen terres amb els pingüins.
CURIOSITATS: el pingüí arriba, fa el cau (com veieu), espera a la futura parella, s'aparellen, escalfen els ous, nèixen les cries, les cries canvien el plumatge i tots marxen. Bé, si un dels dos no es considerat bon pare (no tenen cura dels ous, els roben, no porten menjar, no els escalfen bé, etc), hi ha divorci, és a dir, l'any següent no seran parella. És l'únic motiu de separació entre aquests animalets.
Com veieu, la colònia és molt gran. Quan en veus un a terra és patòs i lent, però quan entren a l'aigua són realment diicils d'agafar.
Diàleg de pingüins mentre prenen el sol: 1er esq: estic fins els collons de caminar per aquestes pedretes i caure'm cada dos per tres; no entenc com no ens posen unes sabates o asfalten això 2on: doncs ara han tret uns patinets elèctrics 4x4 que tiren molt bé, però crec que són cars; no se que cobres tu del subsidi de pingüí. 3er: mira, aquest subsidi no m'arriba ni per comprar ulleres per les cries,; les pobres, no veuen res. 4rt: Heu vist quin horitzó més moca hi ha!
Eh! aquí teniu a Sonia i a Rai, catalans, i Eugenne, francesa, on hem coincidit amb ells a Madryn. Que bona gent! i quin gust que dóna xerrar amb català de tant en tant. De fet, amb Sonia i Rai ens trobarem a un altre lloc d'aquest gran país, segur, i amb Eugenne, hem continuat junts un tros més del viatge. Deixem Madryn i ens endinsem cap a la Península Valdés, concretament anem cap a Puerto Pirámides, on ens espera un grata sorpresa.
Ja som a Pirámides, lloc perfecte per respirar la península. Però més enllà de la fauna i flora del lloc, hem d'explicar-vos una història molt maca. Intenterem resumir: Just arribar al poble, i com sempre fem, un espera amb les bosses i l'altre busca allotjament. Sense saber ben bé com, i abans de trobar habitació, estem xerrant amb Malena (esquerre), Portenya (de Buenos Aires) que passa uns dies per la zona. Bé, trobem habitació, i ens despedim d'ella. Al cap d'unes hores, ens retrobem per casualitat i decidim anar a la platgeta i xerrar. Descobrim en ella una noia de 19 anys molt intel·ligent amb la que parlar d'Argentina i el seu passat. Com nosaltres ens allotjem en un lloc on podem utilitzar la cuina, decidim preparar un menjar (per això de la plata), i junt amb la francesa, Malena i nosaltres fem un dinaret. A tot això, els propietaris del lloc (Laura (dreta) i Kako, d'El Refugio) són allà i xerrem tots junts una molt bona estona; marxen els propietaris, dinem els quatre i la cosa queda així. A la tarda, Malena truca a la fàmili i la seva mare li diu que per la zona ella tenia una gran amiga que fa 17 anys que no veu, de fet, la seva millor amiga, Laura es deia, i el seu marit Kako.....que pensar. no? doncs sí, resulta que la els dos són els propietaris i, sense saber com, pots dir-ho casualitat, tots hem anat a parar aquí. Es clar, quan ens tornem a veure, Malena decideix explicar a Laura el que sa mare l'hi ha dit. Al moment, llàgrimes i sentiments retrobats. Us imagineu!!. Laura té una foto de Malena de petiteta amb sa mare a la tauleta de nit, però com la fàmili de Malena van viure els últims 15 anys a Espanya, Argentina és molt gran, i diferents motius, totes dues tenien moltes ganes de trobar la manera de contactar, però no habia sigut possible. Tot va ser possible gràcies a uns fideos, gràcies a aquell menjar. Curiòs, no?.
Aquí us deixem diferents imatges dels sopars de retrobament que vem fer. Va ser possible el contacte amb telèfon entre amigues. Els pares de Laura ens van cuinar unes pizzes i vem fer una sobretaula super acollidora. Bé, hem estat uns observadors privilegiats d'un retrobament argentí i això ha estat màgic. A part, ens enduem a Malena al cor, i possiblement, canviem la ruta per trobar-nos uns dies a la capital per disfrutar de la companyia de la seva família. Ja veurem, en tot cas, aquest és un moment únic que ens enduem a casa per sempre.
Deixant ja de banda aquesta història tant maca, us presentem a la Loberia de puerto pirámides, on viu una colònia bastant important d'aquest animal tant gran. A la foto inferior, una femella, molt més petita que el mascle. El lloc, amb els moviments lents d'aquests animals, milers de gavines i els "grrrrr" dels lleos, té un rotllo especial.
Sabeu que és difícil di que no a un partidet de fútbol, i amb els argentins sempre té un rotllet molt disputat. Per cert, eren policia, sense pistola, però.
Part del retrobament va ser una excursió molt interessant per una part de la península molt guapa. La millor part del dia (a part de la companyia), va ser la búsqueda de dents de taurò prehistòric, o Megalodón, un super peix que es va extinguí fa com un milió d'anys, i que podia arribar a tenir uns 24 metres. És una feina pacient i amb molta vista, però quin gran moment i quuin lloc més únic. Penseu que estem buscant fòssils d'un animal que va viure fa entre 20 i 1'5 milions d'anys. Què petit et fa sentir això, oi?. Bé, si us pregunteu si n'hem trobat, us direm que no era tant important com disfrutar el moment (sona a perdedor, no?.
Qui diria que aquesta part del país ens depararia sorpreses tant agradables!. Aquí us deixem una imatge del moment, amb els viatgers, Malena i eugenne. És curiòs, el fet de conèixer a gent fa el lloc totalment diferent, molt més únic, i senyors, sempre és un privilegi estar a prop de gent que t'aporta coses bones. Sempre. Evidentment aquesta gent també viu a prop nostre, de fet, a prop de tothom, nomès cal estar atent/a i aprofitar-ho. Dit això, deixem Península Valdés i ens dirigim cap a la fi del món, és a dir, Ushuaia, pararem uns dies a diferents poblets per fer país, però ens trobarem, si voleu, a la província de terra del foc, ok?
Ja hem deixat a l'esquena Buenos Aires, o com du la cançò, la ciudad de la furia, i ens hem dirigit cap a Península Valdés (baixant cap al est), per conèixer una mica aquest racó de món on les balenes australs venen a reproduir-se i preparar les seves cries per la vida a alta mar. Bé, el cert és que ara no és època de balenes, però a la zona pot trobar moltes altres coses, i de fet, nosaltres hem trobat a Península valdés veritables sorpreses. Ara ho expliquem. Primer però, presentació de la primera parada: Puerto Madryn, ciutat típicament turística i centre neuràlgic per entrar a la península. És una ciutat agradable i té platges plenes de argentins fent el que nosaltres ja fa temps que no fem (si més no com abans), i és passar tot el dia a la platja amb tota la família: taules, cadires, neveres, àvies, etc. Com hem dit, agradable. Com veieu la gent balla a posar-se el sol (era un concurs de ball d'un programa de ràdio).
Des de Puerto Madryn, hem fet una visita a la reserva de Punta Tombo (que es troba a uns 250 Km), la pingüinera magallànica continental més gran de tota sudamèrica, i la veritat és que ens ha flipat: no us imagineu quina sensacions es tenen quan veus 150.000 parelles d'aquests animalets caminant de la manera que ho fan, mentre les seves cries canvien la el plumatge. Una història!
Quan viatgesz fas amics, això ja ho sabem, i aquí un exemple: el pingüí ens va demanar si podia venir amb nosaltres, però un tercer és complicat quan vas en parella, no?.
Us presentem al guanaco, mamífer similar a la llama que tots coneixem, però amb diferències sutils de tamany i altres aspectes. Argentina té un 90% de la població mundial d'aquest animal tant curiòs. Aquests exemplars comparteixen terres amb els pingüins.
CURIOSITATS: el pingüí arriba, fa el cau (com veieu), espera a la futura parella, s'aparellen, escalfen els ous, nèixen les cries, les cries canvien el plumatge i tots marxen. Bé, si un dels dos no es considerat bon pare (no tenen cura dels ous, els roben, no porten menjar, no els escalfen bé, etc), hi ha divorci, és a dir, l'any següent no seran parella. És l'únic motiu de separació entre aquests animalets.
Com veieu, la colònia és molt gran. Quan en veus un a terra és patòs i lent, però quan entren a l'aigua són realment diicils d'agafar.
Diàleg de pingüins mentre prenen el sol: 1er esq: estic fins els collons de caminar per aquestes pedretes i caure'm cada dos per tres; no entenc com no ens posen unes sabates o asfalten això 2on: doncs ara han tret uns patinets elèctrics 4x4 que tiren molt bé, però crec que són cars; no se que cobres tu del subsidi de pingüí. 3er: mira, aquest subsidi no m'arriba ni per comprar ulleres per les cries,; les pobres, no veuen res. 4rt: Heu vist quin horitzó més moca hi ha!
Eh! aquí teniu a Sonia i a Rai, catalans, i Eugenne, francesa, on hem coincidit amb ells a Madryn. Que bona gent! i quin gust que dóna xerrar amb català de tant en tant. De fet, amb Sonia i Rai ens trobarem a un altre lloc d'aquest gran país, segur, i amb Eugenne, hem continuat junts un tros més del viatge. Deixem Madryn i ens endinsem cap a la Península Valdés, concretament anem cap a Puerto Pirámides, on ens espera un grata sorpresa.
Ja som a Pirámides, lloc perfecte per respirar la península. Però més enllà de la fauna i flora del lloc, hem d'explicar-vos una història molt maca. Intenterem resumir: Just arribar al poble, i com sempre fem, un espera amb les bosses i l'altre busca allotjament. Sense saber ben bé com, i abans de trobar habitació, estem xerrant amb Malena (esquerre), Portenya (de Buenos Aires) que passa uns dies per la zona. Bé, trobem habitació, i ens despedim d'ella. Al cap d'unes hores, ens retrobem per casualitat i decidim anar a la platgeta i xerrar. Descobrim en ella una noia de 19 anys molt intel·ligent amb la que parlar d'Argentina i el seu passat. Com nosaltres ens allotjem en un lloc on podem utilitzar la cuina, decidim preparar un menjar (per això de la plata), i junt amb la francesa, Malena i nosaltres fem un dinaret. A tot això, els propietaris del lloc (Laura (dreta) i Kako, d'El Refugio) són allà i xerrem tots junts una molt bona estona; marxen els propietaris, dinem els quatre i la cosa queda així. A la tarda, Malena truca a la fàmili i la seva mare li diu que per la zona ella tenia una gran amiga que fa 17 anys que no veu, de fet, la seva millor amiga, Laura es deia, i el seu marit Kako.....que pensar. no? doncs sí, resulta que la els dos són els propietaris i, sense saber com, pots dir-ho casualitat, tots hem anat a parar aquí. Es clar, quan ens tornem a veure, Malena decideix explicar a Laura el que sa mare l'hi ha dit. Al moment, llàgrimes i sentiments retrobats. Us imagineu!!. Laura té una foto de Malena de petiteta amb sa mare a la tauleta de nit, però com la fàmili de Malena van viure els últims 15 anys a Espanya, Argentina és molt gran, i diferents motius, totes dues tenien moltes ganes de trobar la manera de contactar, però no habia sigut possible. Tot va ser possible gràcies a uns fideos, gràcies a aquell menjar. Curiòs, no?.
Aquí us deixem diferents imatges dels sopars de retrobament que vem fer. Va ser possible el contacte amb telèfon entre amigues. Els pares de Laura ens van cuinar unes pizzes i vem fer una sobretaula super acollidora. Bé, hem estat uns observadors privilegiats d'un retrobament argentí i això ha estat màgic. A part, ens enduem a Malena al cor, i possiblement, canviem la ruta per trobar-nos uns dies a la capital per disfrutar de la companyia de la seva família. Ja veurem, en tot cas, aquest és un moment únic que ens enduem a casa per sempre.
Deixant ja de banda aquesta història tant maca, us presentem a la Loberia de puerto pirámides, on viu una colònia bastant important d'aquest animal tant gran. A la foto inferior, una femella, molt més petita que el mascle. El lloc, amb els moviments lents d'aquests animals, milers de gavines i els "grrrrr" dels lleos, té un rotllo especial.
Sabeu que és difícil di que no a un partidet de fútbol, i amb els argentins sempre té un rotllet molt disputat. Per cert, eren policia, sense pistola, però.
Part del retrobament va ser una excursió molt interessant per una part de la península molt guapa. La millor part del dia (a part de la companyia), va ser la búsqueda de dents de taurò prehistòric, o Megalodón, un super peix que es va extinguí fa com un milió d'anys, i que podia arribar a tenir uns 24 metres. És una feina pacient i amb molta vista, però quin gran moment i quuin lloc més únic. Penseu que estem buscant fòssils d'un animal que va viure fa entre 20 i 1'5 milions d'anys. Què petit et fa sentir això, oi?. Bé, si us pregunteu si n'hem trobat, us direm que no era tant important com disfrutar el moment (sona a perdedor, no?.
Qui diria que aquesta part del país ens depararia sorpreses tant agradables!. Aquí us deixem una imatge del moment, amb els viatgers, Malena i eugenne. És curiòs, el fet de conèixer a gent fa el lloc totalment diferent, molt més únic, i senyors, sempre és un privilegi estar a prop de gent que t'aporta coses bones. Sempre. Evidentment aquesta gent també viu a prop nostre, de fet, a prop de tothom, nomès cal estar atent/a i aprofitar-ho. Dit això, deixem Península Valdés i ens dirigim cap a la fi del món, és a dir, Ushuaia, pararem uns dies a diferents poblets per fer país, però ens trobarem, si voleu, a la província de terra del foc, ok?
hola nois, ohhh!!! kina historia mes maca lo d el propietaris i la mare d la noia, mol maco d debo, kom mola veure el pingüinitos rondan per alla, jajaja, ja veiem q cada dia es una nova aventura i cada dia no pareu d coneixer gent deputamare, pos res, per aki tot b, ara mateix estik d 10 dies d feste, els ultims, bueno, continueu aixi d genials, us estimem mol i us enviem mols petons d tota la famili, fins aviat, muak muak
ResponEliminaQue tal chicos??
ResponEliminaSIento ser repetitivo....pero da envidia, sana, veros en sitios tan impresionante, ademas da gusto ver las fotos, teneis muy buen ojo fotografico. muy curiosa la luz del lugar, la foto de encarna de espalda me ha encantado...os echo mucho de menos. ademas os entais convirtiendo en unos pequeños filosofos, lo importante no era encontrar dientes, aunque hubiera estado bien llevarlo colgardo del cuello...jejeje y si, suena a perdedor.
el reencuentro bonito, supongo que eso es lo que esta haciendo el viaje unico, que ya lo es por si solo.
como apuntais las cosas estan hay para verlas, para disfrutarla, como aqui en barcelona, pensar pues,,,,pq os pasan a vosotros.
antes de que me olvide, colgue algunas fotos en mi blog, si lo se, lo bueno si brebe dos veces bueno.
Siempre me acuerdo de vosotros, un abrazo chicos!!!
Ah!!, los pinguinos no bailan???
HHHOOOLLLLAAA!!!
ResponEliminaHace días que no me conectaba y hoy he decidido ponerme al día. Vosotros ya veo que estáis como siempre, conociendo lugares increíbles y gente interesante que tienen algo que aportar. Por aquí todo bien, sigo siendo una madre y ama de casa satisfecha (más por lo de madre que por lo de ama de casa, pero entra en el pack) Ya acabé el permiso de maternidad y pedí la compactación de la reducción de jornada y tristemente tengo que volver al trabajo el 20 de abril (creo recordar)Siempre pensé que volveríamos juntas pero Recursos Humanos decretó que esa era la fecha de mi reincorporación. Se la vie!!Te echaré de menos...entre las vacaciones y la baja previa al parto no tuve tiempo de acostumbrarme a trabajar sin tu presencia en el departamento. De vez en cuando quedamos para comer con las chicas y mientras me ponen al día de los chismes municipales nos echamos unas risas. A veces hablamos de ti y comentamos tu última experiencia por el mundo. En cierta forma siempre estás presente. Besos
Hola guapísima!!! Hace dias que no me conecto, pero es que ya sabes que voy muy liada. Ahora estoy con el tema del carnaval. Emma me trae deberes de la guarderia. Quiero decir, te acuerdas cuando de pequeña teniamos que ir al cole, el lunes con la cara pintada, el martes con un zapato de cada color, etc... Pues así estamos. la verdad es que es super divertido. Este jueves hacen una salida al campo a comerse la tortilla o butifarra d'ou. te lo puedes creer, mi pequeña se va de excursión. Qué fuerte!!!!!!!!
ResponEliminaMarta va creciendo a marchas forzadas. Ya se da la vuelta. Pasa de panxa amunt a bocaterrosa. Es muy simpñatica y siempre está con una sonrisa en los labios. Emma la adora y es increible como Marta le responde y la busca a todas horas con la mirada. Puede ser que a veces me dirija a Marta como la Titina (es como Emma le llama, ya te explicaré, viene de un cuento).
El domingo quedé con la Pil y el Xavi. Los hombres se fueron a hacer una ruta en bici por Montserrat y nosotras nos fuimos a Esparreguera que era la fira medieval. Me acordé mucho de tí, porque el año pasado estabas tú con tu puestecillo. También fue la cursa del montserratí, que yo este año no he podido hacer por el tema del pecho. No pasa nada, el año que viene, ya la volveremos a hacer juntas ( si es que no estas tú con el pecho, ja,ja).
Con Belen hablé el otro dia. Ya está de baja y me comentó que vendria para su cumpleaños. a ver si le hago una foto con su barriga y te la envio.
Ayer le hice un video a Emma, te lo intento enviar. No lo he hecho nunca, espero que te llegue. fué una cosa inesperada, a la hora de la cena. Pero me hace gracia enviartelo y asi la ves en movimiento.
Bueno, un besazo, y a seguir disfrutando de ese maravilloso viaje.
hola parella:
ResponEliminaveig que continueu molt be com sempre les fotos estan molt be y lo dels pinguins molt interesant, lo que es molt interesant es la historia de les dues amigues que estaban tant a la bora y no se han trobat fins ara a vosaltres ja os anat be aixi teniu mes amistats i persones per fer trovades i parlar, es molt maco lo dels animalets que hi han per aqui, es clar es un mon molt diferent del nostre perque aqui tambe hi han animalets pero clar lo poc que hi ha esta tan asimilat que no li donem cap valor, nomes mirant quan pugem a la montanya de Monserrat, sença comparacio, pero esta tan vist, que ens choca si hi han estrenchers que fasin comentaris i allavors si que diem si es molt maco aixo, pero sols quasi ni ens hi fixem
ja comencem a parlar de la vostre tornada semblant que ja es propera l'Ivan y la Susi ho diuen molt sovint
sensa mes que dir, repetin com sempre per aqui tot igual, aquest dies amb pluaxa, es despedeix el tiet
una abraçada
hola tiets soc el marc
ResponEliminacuan de temps sense parlar ehh!! esque estic enfeinat amb el colegi pero avui que no hi he anat tinc temps de parlar amb vosaltres.
Dic que no hi he anat perque a tota catalunya a entrat uns nuvols i un fred impresionants, esclar a fet una nevada impresionant no a parat de nevar n tot el dia nomes ara sembla que esta paran una mica a casa els yayos tambe a nevat pero aquí a nevat fins a la vostra cintura mes o menys imagineuvos...
bueno tot be els estudis be el taekwondo be i tot be
us trobem molt a faltar i un estimem molt. !!! molts petons
Negritos!! Prometí escribir para dejar registro en esas futuras "Memorias de viaje" y dar cuenta de que esa historia, para mi, también los tiene como personajes fundamentales(los fideos, Xavi, lo que hacen los fideos!!), ya lo saben. Y así es que se hicieron un re-lugarcete en mi presente "España-Argentina".
ResponEliminaBueno, dejando de hacer referencia a los inicios....CÓMO ESTUVO ESE NORTE QUERIDO!!?? Ay! Qué bueno, qué lindo que hayan pasado! Me pondrán al día vía mail.
Entonces....a seguir empapándose de todo y todos!! La envidia sana me hace extrañarlos!
Los quiero,
besos, abrazos también del resto de la flia,
Malena
p.d.: octubre con ballenas o invierno en Catalunya? Qué dicen?