dijous, 17 de juny de 2010

Colòmbia. Isla Providència: i per acabar, l'autèntic paradís

Hello a tothom!!, benvinguts a la que serà la última entrada referent a un lloc, a un destì, ja que en farem dos més per tancar aquest magnífic blog que tots hem fet possible. Desprès us ho expliquem. Abans però, volem compartir amb vosaltres un "pedacito de cielo", un raconet d'aquells que et deixen amb l'esperit ple i els ulls vidriosos. Ara bé, cal imaginació....recordeu el doloròs enterrament de la càmera. Senyores i senyors: benvinguts a l'illa Providència, petit trosset de terra a uns 750 km de distància del continent, i des d'on has d'agafar un avió que et durà a San Andrés (illa molt turística i mooolt més gran), i d'allà un catamarà (3 h) cap a la petita Providència, 90 km més endinsada al mar. Un cop arribes, com podeu veure a la foto, et trobes el carib pur, sense contaminació, en toooooota la seva esplendor. Davant teu tens 7 km de llarg per 4 d'ample de terra caribenya, rodejat de l'aigua més transparent que us podeu imagiar. Turistes??, moooolt pocs. Bon rotllo local??, el que vulguis. Nosaltres hem trobat un lloc perfecte per estar els 12 dies que ens hi quedarem, hem llogat una moto petita però valenta (com en goku), i ens hem posat en contacte amb un instructor de submarinisme per fer algunes immersions, ja que l'illa compte amb la tercera barrera de corall més gran del món (la primera ja us imagineu, i la segona la té Belice). Que dir del fons marí de l'illa......espectacular, brutal. Providència també es coneguda perquè té una població de cracs negres enooorme, i des d'Abril a Juliol, surten dels seus foradets a les muntanyes (nomès les senyores cracs amb els ous, els senyors cracs ja han fet la feina i dormen), i baixen a la platja a parir, a deixar els ous. Quan diem cracs, ens referim a supercrancs negres, alguns de dos pamps, i quan diem molts vol dir molts. Penseu que a l'illa hi ha una petita base naval de l'exèrcit el qual talla la carretera principial quan preveuen que per la nit baixaran els crancs. Doncs bé, una nit nosaltres vem sopar a una punta de l'illa i al tornar, ens trobem amb la barrera. Expliquem que anem cap a l'hotel, ens deixen passar i ens adverteixen que anem amb compte i que procurem no esclafar-ne cap, és més, un home de econatura, decideix passar davant nostre amb la la seva moto per obrir pas. Evidentment, en un primer moment creiem que són molt exagerats i que segur, no és per tant. Però que passa....doncs que ens posem en marxa i de cop i volta ens endinsem en un documental de national geografic.......Deu meu!!, milers i milers de cracs enormes negres d'un cantó a un altre, però tants!!!!, i nosaltres a poc a poc amb la moto procurant no trepitjar-ne cap (per cert, impossible). Bé, entenem que sense fotos no podreu arribar a entendre la magnitud del moviment, ja us diem que és increiblement increible. I sí, durant el dia, quan tu et trobes a la sorreta de la platja, veues milers de foradets fets pels fillets crac que fan vida a la platja fins que ja són grans per tornar cap a la muntanya. Natura en estat pur.

Que dir de l'anglès caribeny que parlen a la zona: genialment divertit. El to que posen, com ho diuem. A l'escola, aprenen anglès, aprenen espanyol, i a casa, parlen l'anglès caribeny. Un espectacle escoltar una conversa, no pots entendre res de res, però et rius molt.

Que dir dels cossos d'aquests caribenys: enooormes, tant ells com elles. Ells amb aquells super pits, i els super colls que tenen, alts com un sant pere, i forts com una roca (creiem que tot ho tenen gran); i elles, amb els rulos tot el dia (desconeixem perquè), amb aquells super pits, però super super (haurieu de veure els maniquís de les botigues, també superdotades), amb unes cames enormes. En fi, que són super grans i super guapos tots. Eh!, també molt simpàtics i divertits. No problem, man!!.

Bè, us deixem amb el regust de l'illa, esperant que hagiu atrapat alguna imatge de les que us hem llenc,at, i us covidem a disfrutar de les dues últimes entrades: una en 4 dies, on farem un petitet resum amb quatre dades del que ha estat el viatge, i la última ja des de casa, on deixarem una petita reflexió del que significa tornar al costat vostre. Ja sabeu que us estimem.


6 comentaris:

  1. I si la Terra és rodona aviat tornareu a casa, tot i que ara ja podeu dir que la Terra és casa vostra. Felicitats per tot el que heu viscut i gràcies per compartir-ho. Molts petons!!

    Sònia, Cristóbal i Marina :)

    ResponElimina
  2. ahhhhh, que macos!!!!!!!!!!
    us estimem
    petones!
    Adri y Sil

    ResponElimina
  3. elisabet(juan carlos)18 de juny de 2010 a les 6:04

    Disfruteu minut a minut totes aquestes meravelles,si mes no, pels que no podem estar.

    ResponElimina
  4. hola titossss!!, kina pasada el carib, q envidiaaaa!!!!!!!, ajajaja, quina llastima lo d la camara morta, pq am lo q us eu kurrat les fotos fins ara, agues sigut un espectacle veure les fotos q aguesiu fet, pero bueno, la q eu posat dls caballs dintre d mar am l'aigua mes cristalina q sa vist mai, esta d conya, bueno nois, fins mol aviat, us estimem mol, pero mazo d mol, petons d tota la familia, dew dew

    ResponElimina
  5. holaaaa guapos, que fort el tema dels crancs, devia ser com aracnofobia pero amb crancs i els mascles semblen iguals tant en humans com en animals, fan la seva feina i a dormir, jejeje. I quina passada l'aigua de la platja, es per quedar-te hores i hores mirant com ben be dieu amb els ulls vidriosos.. bueno, que ja s'acava, la veritat que a mi m'ha passat aquest any super ràpid, però clar aixo ja passa, amb la edat, el temps passa més ràpid, aixx que ens fem grans, jejeje. no, en serio, ha estat genial poder disfrutar de tot el que heu fet, vist, viscut, a traves d'aquest blog, ara ho trobarem a faltar, aixo d'anar a casa del papa o d'alguna amiga i dir: vaig a mirar el blog, a veure si han posat alguna cosa més.. ara toca veure-hos, tocar-vos, abraçar-vos i escoltar embobats com ens expliqueu mil històries de aquesta aventura, de veritat moltes gràcies, sou collonuts, estic super orgullosa de vosaltres, heu fet realitat el somni de moltissima gent, i gràcies a vosaltres hem conegut una miketa més aquest mon, les seves gents i les seves cultures, encara que ha sigut desde casa. Bueno guapos, que d'aqui 5 dies ens veieeeem, que guay!!! será la millor verbena de sant joan de la meva vida i de la de moooolta gent, us estimooo, fins aviat, mil petons

    ResponElimina
  6. 3....,2....,1... y ya estaréis en nuestra tierra, parece mentira que haya pasado un añito desde la despedida, ahora he de reconocer que me equivocava cuando me dijistéis que os marchavais por el mundo durante tanto tiempo y a la aventura, el sueño..., hecho realidad, bueno ya queda muy poquito para daros ese abrazo fuerte, con xerradeta y café incluido, por supuesto.
    El 23 no sé si podremos estar en la Plana, si no es así, en cuanto podamos nos vemos, de todos modos sabed que a las 21:20 h, mi corazón estará con vosotros, Eh!, comentario de Sofia ( Que xuli que vengan ya el Xavi y la Encarna no? ), por cierto, yo que soy una enamorda del mar, esas playas no existen no?, venga Xavi que las has amañado tu con el fhotoshop eh?. Un beso muuuuyyy fuete guapetones, la próxima ya en vivo y en directo. Gemma y famiy.

    ResponElimina